On és el veritable punt d'inici, aquest quilòmetre zero que et fa caminar cap a on tu vols però, sobretot, caminant com tu vols. a la vida i sembla que hi ha persones amb les mans fos intentant atrapar-te a formar part de viatges que no vas planejar, marees humanes que després de deixar-les t'adones que poc tenien a veure amb tu.
Som víctimes de les nostres pròpies decisions, decisions? ja no prenem decisions, no veiem els pros ni contres, no analitzem ni mirem cap a dins perquè realment hem perdut el camí cap a nosaltres mateixos sobreestimulats en un món que cerca el ja i l'ara sense reconèixer-nos en les nostres accions, perduts i perdent el nostre temps.
Buscant culpables com a víctimes, inactius, deixant la nostra responsabilitat del poder fer coses, d'activar el canvi i promoure el que és bo en tot el que fem, crítics sense autocrítica, i si n'hi hagués… mai per promoure el moviment cap al creixement personal.
I què vol dir això per als nostres fills, no pot ser pitjor que un pare o una mare reflecteixi tota aquesta llum apagada, aquesta manca d'energia, sense energia, sense il·lusió, sense alegria…
La vida us insta a no bloquejar-vos, a sortir dels vostres vestits imposats, a deixar de banda el que més pesa i que atura la vostra marxa, no anireu amb tren però caminant les coses es veuen més a poc a poc, més a prop, més clares i si no almenys tenim l'opció de parar a mirar-les. Aprofitar allò bo i deixar anar allò que no us fa grans, allò que no us fa somriure, allò que no us acompanya sinó que us aparta de la vostra manera de viure. Defineix-te, redissenyat i recupera el Jo puc… recupera'l per i per a tu mateix però també pels vostres fills que estan envoltats d'un món de No pots… i després els mirem estranyats preguntant-nos on s'haurà quedat la imaginació, la creativitat, l'espontàneïtat… o potser en tens alguna escletxa.
Mou-te del sofà, llença't a terra, mira'ls amb atenció i sé per a ells el millor exemple, perquè el temps és el que mai tornarà i qualsevol petit canvi t'acosta a guanyar una mica més d'aquell temps que roman i que no es marca en un rellotge. Sigues lliure per ser tu, perquè ets perfecte i guardes en tu el millor regal, el teu quilòmetre zero, aquell que per un temps vas perdre i que buscant-lo et tornarà a disposar a l'inici del camí.